Vés al contingut

La història del granat català

L'evolució del granat català


La pedra: els granats


Els granats són pedres fines (semiprecioses) de la família de gemmes isomòrfiques (estructura cristal·lina idèntica), que poden presentar diversos colors, que van del blanc al verd.

Les principals varietats són el pirop, l'almandina, la spessartina, la grossulària, l'andradita i l'uvarovita. El nom fa referència a l'aspecte arrodonit dels cristalls: el mot "granat" prové del llatí "granus" (gra). Índex de duresa: 6,5 - 7,5.

La nostra regió és rica en granat, que es va explotar principalment durant l'edat antiga. A partir de l'Edat Mitjana, les extraccions desapareixen progressivament, donat que les pedres no tenien prou qualitat per fer-se servir en joieria.

El mètode del granat català


La denominació "granat català" ha estat motiu de confusió. Contràriament a la llegenda popular, el terme "granat català" no vol dir que la pedra, el granat, sigui originari de la nostra regió.

Parlar de "granat català" és parlar d'una joia formada per granats vermells i elaborada seguint la tècnica de fabricació per reflexió de la llum, que s'ha mantingut a la Catalunya Nord des del segle XVI.

La llum travessa la pedra i es produeix la reflexió gràcies al mirall que hi ha al fons de l'encast. La llum arriba a l'exterior i revela tots els colors de la pedra.

  • 1 La base del granat es talla perquè sigui plana. És el que es coneix com a "talla rosa"
  • 2 El palló (mirall reflectant)
  • 3 L'encast tancat (receptacle de la pedra)